Lema: Oda Espiritual

Poema de l’avenç, del treballar:
nom de Rubí, vila assenyada i forta.
Feinera eterna, amb ales per volar,
que a tots els vents fecunds obres la porta!

Sant Pere et vetlla el créixer i el delit
des del seu niu romànic: bell guiatge
d’aquest mar del Vallès, fet d’esperit,
d’espigues i de fruits, de fe i coratge.

Ahir… Sang d’antigor; pobles i arreus;
venerables cultures; fulls d’història
en llibre d’or d’arquetes i museus:
en un altar que rep encens de glòria.

El món vell és en tu. Pedra i metall
del lluitar prehistòric, i la ufana,
l’ arrelament ibèric del treball
amb la grandesa universal, romana…

Després, la saba pròpia, i el florir
dels temps mitjans: guerrers i artífexs destres
que aixequen el Castell de «Riu Rubí»,
posant guaiter d’Amor en ses finestres.

Oh finestres brodades del Castell,
que encara veieu créixer la Pubilla
i teniu, amb la Història, aquell rampell
de casar, amb el millor, la vostra Filla!

Ja és ben casada amb el Treball i el Seny,
i pel Vallès s’escampa la mainada!
L’abrivament de tots els temps l’empeny
i perfora horitzons amb la mirada…

Viu l’avui i el demà… Forja i teixeix,
i sembra i sega i canta cançons belles;
i es posa al pit la toia que floreix,
i es fa bonics amb enfilalls d’estrelles.

Estima aquelles fonts de raig segur
i hi beu frescor de vida i poesia,
i cull del cap el dolç raïm madur
que és, amb el blat, un doll d’Eucaristia.

I veu els fills que del futur daurat
són la llavor, l’ofrena i el preludi;
i els vol fer grans, amb llum d’eternitat,
i, tot jugant, els acompanya a Estudi…

I quan reposa del neguit vital,
tot brodant somnis sap passar l’estona:
i evoca el nom d’un Berenguer pairal
o el d’aquell ric vescomte de Cardona…

De l’alegria no fa mai refús,
i es guarda, tot rient, l’hora infinita
acabdillant la Colla de Sant Mus
al Cel petit que hi ha en la seva Ermita.

Demà!… Ja el veu, ja el cova dins l’anhel
i viu per ell, amb febre de creixença.
Quin fèrtil galopar! Per terra i cel
vibra un batec constant de renaixença.

Hi ha la delera de Saber i gaudir;
hi ha sang de terra i sol de llum sagrada.
Ahir i Avui: oh gesta de Rubí,
que tens, al Cim, la Glòria enamorada.

Pel teu camí, saps enllaçar, cantant,
feixes i ordits, en dansa renouera.
Tela i farina d’un doblat encant
per al Rebost que ha Beneït Sant Pere.

Si l’esperit no et cap dintre el Vallès,
es guarda amunt, vers l’eternal Comarca,
Rubí lleial, que no has de témer res
si et duu Sant Pere dins la seva Barca!

Miquel Bosch i Jover