Lema: El secret del geni: la puresa i l’esperit marià

         I. Les dues mares

En aquell Vic dels avis, us teixia,
devotament, un jardiner petit,
tres Corones de Roses cada dia, (1)
mil garlandes de somnis dia i nit.

Davant del Vostre Altar, Verge Maria,
una mare de cor enfervorit
li ensenyava l’ofici amb joia pia,
i era el minyó com un jardí exquisit.

Florida de virtuts, sempre gemada,
que treu roses del cor de la hivernada
a l’hora de la Missa matinal… (2)

Dues Mares tenien la mà estesa
per oferir i per rebre la riquesa
d’aquell roser petit, ara immortal.

         II. El do de plenitud

Aquelles roses infantils, posades
als vostre peus, oli Reina de Bondat,
Vós les torneu fulgents, transfigurades,
a la pensa i al cor d’on han brollat.

Flama i blancor; primaverals brotades
d’aquell sembrar matern de pietat:
rosaris místics d’hores consagrades
al goig del Vostre Amor immaculat…

I quan l’Amor el crida al ministeri
i mou els llavis el doblat saltiri
de la Mare i el Fill -diví perfum-,

el Seny i el Cor, amb ales ben descloses,
aboquen, fèrvids, els pomells de roses
que són brases de Foc i estels de Llum. (3)

                   III. Apostolat

Per salvar l’home, Déu va prendre un dia
la nostra carn, d’entranya virginal,
i el miracle d’Amor féu de Maria
Corredemptora en l’obra divinal.

El geni Vigatà s’enfervoria
en un gresol puríssim d’ideal;
i, com el Mestre, té per Mare i Guia
Aquella que, humilment, vencia el mal.

Empren la tasca sota el Far de Roma,
i sent que mou i li sosté la ploma
la Mà. del seu dolcíssim Cireneu.

l mentre puja l’abnegat Calvari,
porta lligada amb denes de Rosari
la fusta esquerpa de la seva Creu.

        IV. El poder de Maria

¿Qui et va donar? atlètica ardidesa
que et féu cabdill des del pairal escon?
O, ¿qui et posava la llanterna encesa,
amb el crismó per signe, sobre el front?

T’obrí els tresors la Deu de Saviesa,
i amb Ella fites l’Univers pregon;
et féu robust la Font de la Puresa
-remei que torna la salut al món-.

Ara les roses del teu pur bagatge
omplen jardins de llibres, en mestratge
de Veritat, per manament de Déu.

Santa Maria et fa la ruta clara;
i mentre invoques el dolç nom de Mare,
sents una veu que et diu: -Avant, fill meu!

        V. L’apologeta catòlic

El bell secret de l’Home i de la Història
a Natzaret el trobes revelat,
i una Donzella et porta a la Victòria
en corser místic de virginitat.

És la puresa el teu escut de glòria,
i, si a l’heretge dónes el combat, (4)
deixes als segles la sublim memòria
de la Blancor que el Seny t’ha fecundat.

Oh Pensament! Oh Far: segura Guia
que a l’Escola impol·luta de Maria
t’enriquires de Força i de Claror:

per la gràcia rebuda en la infantesa, (5)
ets, en el món, suprema llàntia encesa
que dicta a l’home l’eternal Lliçó.

       VI. El rosari de la Pàtria

¿Quin fill d’Ausona no dirà el Rosari,
d’aqueixa Plana pels brodats camins?
Per cada «Ave-Maria», un Santuari:
Hostal d’Amor de tots els pelegrins.

Balmes passava el gegantí Glossari
-denes d’ermites pels volguts confins-;
i era la terra el magne Breviari
que a cada full portava els mots divins.

En el full de la Gleva amb goig s’atura;
i el dolç nom de Maria és, en l’altura,
l’Estel brillant que duu corona d’or…

I quan el Geni és el timó d’Espanya,
li fa de Primavera, en terra estranya,
aquell Rosari immens que porta al Cor.

        VII. La missió i el premi

I l’àliga vola! I amb sa mirada
-llampec del geni en blanca serenor-,
domina i mou la humanitat orada
i signa arreu les vies del Senyor.

I sempre el Nord sou Vós, i l’advocada
en l’hora del perill i del dolor;
Goig de Betlem, amb les clarors d’albada;
en la tempesta, l’Arca i el Timó.

I quan el savi excels l’oreig proclama,
i el nimben les lloances de la fama,
ell és, encara, el jardiner fidel

que trena, fins al llit de l’agonia,
tres Corones de Roses cada dia;
mil garlandes que el pugen cap al Cel.

Miquel Bosch i Jover

NOTES:
(l) Balmes resà, des de petit, les tres parts del Rosari cada dia.
(2) La mare el duia, tot l’any, a Missa primera, i el feia pregar ala Verge i a Sant Tomàs.
(3) Els escrits marians i totes les obres.
(4) El Protestantismo…
(5) També fou Congregant de la Puríssima i de Sant Lluís. (Congregació instaurada pel bisbe Corcuera).