A l’Estany de Banyoles

Lema: Poemet cordial

      I. Banyoles i l’Estany

La llegenda florí, policromada…
Mes jo he tingut un somni, i te’l vull dir:
en aquell temps de l’antigor daurada,
solcava l’ona d’immortal destí

la Mare Grècia en una proa alada,
i l’empenyia el rem i l’aire fi
a conquerir la ibèrica abraçada,
vers horitzons de llustre ponentí.

Duia càrrega d’Art i de Bellesa;
i davant dels joiells restà corpresa
la nimfa més gentil, terres ençà…

Un espill cisellat fou .la penyora
d’etern lligam del Grec que l’enamora…
I l’Estimada encara el té a la mà!

II. Interpretacions epigramàtiques

                El mar polit

Donzella Camperola, encisadora
-honor i gracia del treball ardit-:
¿Per que el teu cor senyora?
Tens un anhel, un somni, un foll neguit:
posar-te el mar immens al pit…

l Déu t’aboca -embosta miraclera!-
d’aigua sagrada que et va fer delir.

…I ara tu brodes la suau ribera,
pescant Bellesa en aquest mar diví.

      L’ull gegant i la riquesa

Banyoles és una ànima vibrant:
ànima de Ciutat enamorada
que mira el Cel amb el seu ull gegant…
I el Cel, joiós, li torna la mirada.

Oh espill fidel! A l’hora del bon Sol,
l’esguardes sense cloure les parpelles.
I cada nit, per la Ciutat, que ho Vol,
despert, li aplegues en l’immens redol
un Infinit d’estrelles.

       Agençament immortal

De tots aquells estels de cada nit,
Banyoles se’n fa joies d’esperit,
perles i argent de glòria…
I agraïda i gentil pel teu mirar,
en odes de lloança el sap cantar
a cada plana de la seva Història.

              Regadiu

Mar generós, mar dolç, font de virtut:
per l’horta exuberant t’obres les venes,
i l’Estimada cull la plenitud
de flors i fruits també a mans plenes.

       III. Romanç d’il·lusió

«Tota la nit he filat
vora l’estany de Banyoles…»

També hi filaria jo,
amb cotó d’estels i molsa,
totes les hores d’amor,
tots els meus anhels de glòria.

També hi filaria jo,
quan el sol se’n va a la posta,
les llegendes i cançons
d’una fada inspiradora.

Oh, si tingués el fus d’or
i d’argent pur la filosa!
Filaria dia i nit
-tota la vida devota!-
la seda i la il·lusió
d’una Poesia forta,
navegant per l’ideal
en vaixell guarnit de roses…
Misteris de verd pregon;
blavor d’espai, xucladora…
I la Ciutat, que glateix
i prega i treballa alhora,
emmirallant-se com jo
en el cristall de tes ones…
Quin bell destí es forja el cor
per una vida devota:
Filar, entre cel i cel,
el futur del viure nostre…
Filar camins eternals
vora l’Estany de Banyoles!

      IV, L’oda sincera

Copa de plata; beire terciari;
petit mediterrani sense freu;
Genesaret del nostre Breviari,
baixat del Pirineu!

Jo veig la barca dels Apòstols, plena
de la veu de Jesús i el seu tresor,
i una faixa de verd, que és la cadena,
la platja de l’Amor.

Jo veig una ciutat meravellada
per la gràcia divina, que ha vingut
i li emplena la xarxa, ben trenada,
amb pesca de virtut.

Aquella xarxa forta, ordenadora
de fe i de tasca en el pairal Destí,
que et va teixir la Verge protectora
vetllant el teu camí.

L’Estrella del Matí mai no s’allunya
del front serè ja coronat de llor;
i bressoles el cor de Catalunya
en una barca d’or.

* * *

¿De quina Font s’ompli la gran petxina?
¿D’on ve la deu. ignota, el raig fidel?
És un miracle de bondat divina…
Ve de l’entranya augusta; ve del Cel.

Té veus de fada i lluïssors d’estrella;
i en un viatge màgic, ha llegit,
en fulls de roca, el Llibre de la Vella
-geològic dictat de l’Infinit-.

Déu provident aboca dins la gerra
un sol Amor per triple viarany:
la neu dels Cims; la saba de la Terra;
la pluja fina… I, sempre més, l’Estany

enjoiarà la resplendent Pubilla
amb meravelles de fecunditat:
la falda ja madura de la Filla
serà plena de fruits d’eternitat.

Mirall brunyit, de silueta fina;
bíblic encís del pirinenc recer:
sembles un tros vivent de Palestina
que encara besa l’aire miracler.

Deixa’m aprendre en ideal vorera
el mot profund, la mística lliçó:
Sermó de la Muntanya i la Ribera;
evangèlic espill del Redemptor…

I tu, Ciutat, cerca en la deu preclara
la teva força i el teu seny vital:
gràcia de Déu i de la terra mare,
que t’ha fet immortal.

Miquel Bosch i Jover

2 pensaments sobre “A l’Estany de Banyoles

  1. Retroenllaç: Miquel Bosch i Jover. Poeta d’ahir, d’avui i de sempre – Índex | Miquel Bosch i Jover

  2. Retroenllaç: Miquel Bosch i Jover. Poeta d’ahir, d’avui i de sempre – Índex2 | Miquel Bosch i Jover

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s