Blanes

Lema: Hermenèutica espiritual

I. Blanes. Silueta epigramàtica

Plaent eufòria de la bona Vida
assaborida en veire franciscà.
Pesquera ardent: Bellesa enfervorida.
Tres camps: -cel, mar i terra- per solcar.

Pinyes de Rosa en marineres gestes.
Pedres d’Història i cims d’un alt Destí.
Blanca espardenya de les bones festes…
I, arran del blau d’històriques conquestes,
randes d’onada i puntes de coixí.

      II. Sentit i lloança

Nom escaient. Ram d’etimologies,
diu hores lleus de pau i d’abundor:
llatines, blanes, riques d’alegries
en paradís d’eterna serenor.

Potser la gràcia hel·lènica et fundava
-servant el foc de la ciutat cabdal-
entre els primers rocams de Costa Brava
i un llenç de platja homèrica, estival;

entre pinars de terra pedregosa
i ones que van i vénen d’Orient
i sota un cel de llum meravellosa
que sembra estels amb les cançons del vent…

Amb rella antiga llaures terra encesa;
amb barca nova, planes de Neptú.
Mig pescadora i reina, mig pagesa
i aventurera d’ideal segur,

als pergamins has dut gestes d’història;
has signat peixos amb l’escut pairal;
i en el teu mar, piscina probatòria,
has vist miracles d’hora triomfal.

           III. Els Tresors

Blanes. Tresors vivents d’èpoques mortes:
castells i temples gòtics del passat;
vers l’infinit, portals ja sense portes;
palau dels vells Cabrera, ja enrunat…

Deu ogival d’octògona faceta;
màgics telers i sedes de finor;
l’or vell del temps i la sagrada arqueta
amb el nou ritme de vital tençó.

I el bell poema d’amoroses randes;
i l’espardenya dels galans fadrins;
i processons marines amb garlandes;
i temporals de mar amb llamps divins…

Santa Anna et duu la Filla per Patrona
que a Sant Joan aixeca el teu Carmel
quan la tempesta ronca, greu, pregona,
i un núvol negre et pren el blau del cel.

Del niu cimer de l’alta. Palomera.
surt el Colom que baixa amorosit:
es la mateixa Verge remeiera
que t’ha penjat l’escapulari al pit

i t’ha fet brava contra l’aspra fúria
des del planell on tu l”has adorat.
Santa Maria esborra la foscúria
i t’és penyora d’immortalitat.

Si tresques, jove, i follament navegues
per rutes lliures -verd o atzur immens-,
amb el Mantell et salva, i no t’ofegues,
i tu li duus vaixells, i flors, i encens.

     IV. L’alè de Sant Francesc

Ella somriu quan tu pesques i cantes
amb un amor i un aire franciscà,
i el Poverello escolta tes complantes
des del cenobi que han tornat a alçar

o bé en sa platja: mística conquilla
arrecerada al cor íntimament,
que té una perla -el nom del Sant- que hi brilla
com astre humil que no veurà ponent.

Bo i manllevant-li el violí de fusta,
ritmes uns Goigs de pelegrí, al Vilar.
I del Tordera aprens la lliçó justa:
lliurar la vida amb delitós cantar.

    V. L’ofrena filial: Ruyra

D’aquesta gràcia que ara tu rumbeges
va néixer el fill que t’ha donat claror
i fa esguardar-te amb fraternals enveges
pel gran present que és el millor blasó;

que, per lligar Marines i Boscatges,
Pinya de Rosa nua amb zel marí,
i a l’esperit dels terrenals Viatges
posa, fidel, un raig de Sol diví.

Mediterrani encís; «coses benignes»;
«parada» i vesc: moixons alliberats…
Tinter del cor pels mots humils, insignes;
ploma daurada que els deixà gravats…

Duraran més que els bonzes de l’imperi
i que els castells i els murs medievals,
i en minsos fulls de gràcia d’asceteri
tindràs riqueses que no són mortals.

         VI. Nus d’ideal

Per descobrir nous móns amb fantasia
i amb matemàtic càlcul derroter,
encara avui, jo, nauta, cercaria
cartes i escrits d’aquell Jaume Ferrer.

Reculant segles, veig el Papa Luna
com fa visita al teu Mossèn Bernat
que vol llegir-li els Feyts i la fortuna
del Llibre patri que és llorer impugnat…

I pescaria amb tu àmfores gregues;
declinaria pel Camí Roma,
i a l’Altar gran del temple on ara pregues
jo penjaria ex-vots pel teu Demà.

Fent servir els dons de l’art que ens encomanes,
el teu Retaule pintaria, ardit.
Per incrustar-hi els sis brillants de Blanes,
Santa Maria en té el blau cel guarnit.

Esguarda’l; prega. I en girar-te enrera,
no enyoris massa allò que ja ha passat.
Cada fill teu és noble com Cabrera
si amb les virtuts et forja un temps daurat.

Tot hores blanes? Més: fecundes, plenes.
Les mans al rem i els ulls a l’Infinit.
Com en «Garet», tindràs clavells d’ofrenes
si fas el nus del múltiple sentit:
Pinya de Rosa de les teves venes;
cor d’una sang que és mar, terra, esperit.

    VII. Postludi. Síntesi normal

Contra els pirates vas guanyar victòria;
et vas fer joies d’or americà.
Però saps bé que el teu motiu de glòria
és sempre el rem, la proa i el pescar.

Si ets mercadera, o reina, o bé pagesa,
no deixes mai les missions cabdals,
i treus la xarxa plena de Bellesa
o bé, cantant, fas randes nuvials.

Miquel Bosch i Jover

2 pensaments sobre “Blanes

  1. Retroenllaç: Miquel Bosch i Jover. Poeta d’ahir, d’avui i de sempre – Índex | Miquel Bosch i Jover

  2. Retroenllaç: Miquel Bosch i Jover. Poeta d’ahir, d’avui i de sempre – Índex2 | Miquel Bosch i Jover

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s