Oda a Tarragona

Lema: Natura, Historia, Esperit

                       I

Planter de Roma. Toga i veu llatina;
pedrera d’íbers i auri so immortal.
Vinyes que adollen una font divina
en canadella immensa del Sant Graal…

Balcó de flors al mar i a la muntanya;
messes perennes en estesa breu.
I Crist, i August, damunt l’alta peanya…
I un mar serè com el mirar de Déu!

Fou primavera el cor de la hivernada,
quan un Infant naixia a l’Orient,
mentre el teu pit matern, arran d’onada,
peixia l’amo d’aquell món ingent;

mentre el cabdill suprem, Cèsar Octavi,
covava, inconscient, el gran Destí
que ha capgirat el món i encén el llavi
amb bleix ardent de l’Esperit diví.

Si no ets bressol del Fill, Déu t’escollia
per governar la Hispània naixent:
pairal rebost de seny i gosadia;
conca de goig; celler d’abrandament;

I si, en carreus antics, fas homenatge
a l’univers de clàssica beutat
aboques la collita i el missatge
del Camp que els pobles mestres han llaurar.

Que l’han sembrat de lletres, sang i llames.
De Pensament que ja no pot morir.
De cants de pau i bèl·liques proclames;
de foc semític sobre el mot llatí…

Braç que ha lluitat amb ínclites banderes,
aixeques, únic, l’estendard fidel.
Amb l’aqüeducte arcat de Les Ferreres
duus l’aigua viva d’un vetust anhel.

Coves les cendres de romana història;
contes llegendes dels Escipions.
I Juli Cèsar, amb estil de glòria,
et marca el pas d’antigues legions…

Pertot, la Lloba. «Arreus de la llaurada;
l’espasa ardida; el pràctic confluir
d’acte i pensar, en l’èpica sembrada
que en un eixam de pobles va florir…»

Passa l’allau d’Hanníbal -sorra encesa-,
i el temporal del Nord et Va sobtar
Tu, amb sang de Fènix, cobres jovenesa
i tornes a la tasca l’endemà.

La tramuntana gòtica t’abriga,
ventant l’enyor que serves en caliu.
La veu d’Ala no se t’ha fet amiga,
i fuig, vençuda per un clam més viu.

I ja la vida és nostra: Reconquesta;
or en la sang que eixampla l’Occident.
Campanes de Betlem repiquen festa
en l’etnos català, pel naixement.

I ací hi és tot: encís, mitologia;
la Creu d’un Temple cada cop més alt!
Sempre, la veu romana que es congria
en la Primada Seu Arquebisbal.

                     II

Cinyell de pedra docta en abraçada!
Tens fites lluny… I el món, quan vol entrar,
et fa l’acatament i l’encaixada
sobre el punt ritual -l”Arc de Barà-,

i tot el pes d’Història, més densa
que el blau del mar d’ungida salabror,
no ofega en el teu cor la joia intensa,
pubilla de la mítica abundor.

Rubriques el record amb l’alegria
de collir el blat i el vi, l’oli lluent,
servint l’ordre litúrgic del nou dia
a l’Àrea fulgurant del Sagrament;

i Ceres, ufanosa, s’encomana
ala Mare de Déu, que va venir
a desbancar amb la Fe l’hora pagana
i escampa el do de gràcia, en proveir.

Dolçor d’ametlla: estoig de la bellesa
que omple el patri cistell, quan la collim,
mentre ens esprems el cor de ta grandesa
en la gentil ofrena d’un raïm…

Hom canta, mars enllà, la teva. ufana,
quan tens als dits joguines de l’amor.
Conte d’infarts: la màgica avellana
que en l’arqueta de fada duu un tresor.

Clovella oberta, El Camp, signa les fites:
El Penedès, Tortosa, Barberà,
El Priorat, les ones infinites…
i el cel del teu domini cosetà.

Ciutats i pobles, Viles i masies
t’han constel·lat el paradís perdut,
cercant lliçons de llum i d’harmonies
dintre el teu clos de força i plenitud.

Saltes, rient de l’Arx emmurallada;
i surts al Mirador del teu recer,
oint la Veu dels segles, en l’onada
que et porta, al llom, corones de llorer.

Sota llurs brots no adorms el clar senderi,
però abrandes l’urc del teu sentit pregon:
transcendentals vacances de l’Imperi
en la segona capital del món!

Tarraco: Mare. Serves a l’entranya
saba de màrtirs i el dictat romà.
I Crist i August, damunt l’alta peanya,
t’obren, amics, la ruta del Demà.

Fruitós et mostra l’Acta meritòria.
Prudenci fa corona al teu escut.
I tu saps treure viva de la Història
la sang de ta novella joventut.

Miquel Bosch i Jover

2 pensaments sobre “Oda a Tarragona

  1. Retroenllaç: Miquel Bosch i Jover. Poeta d’ahir, d’avui i de sempre – Índex | Miquel Bosch i Jover

  2. Retroenllaç: Miquel Bosch i Jover. Poeta d’ahir, d’avui i de sempre – Índex2 | Miquel Bosch i Jover

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s