Campana devota i noble,
veu de Déu, bronze fidel
que despertes tot el poble
perquè guaiti cap al Cel;profeta i àngel que ens crida
per oir Missa i pregar,
dirigint la nostra vida
des del cim del campanar; (des del cor)

cor de la Casa estimada
del bon Déu i del Patró,
que predica altra vegada
l’Evangeli del Senyor:

avui que vibres i cantes
font ressonar tot el pla,
i veus a les teves plantes
aquests fills que vols salvar;

avui que t’alcen novella,
i que amb la veu de metall
copses la llum d’una Estrella
que es penja en el teu batall,

campana, llesta campana:
del temple en el bell recés,
sigues sempre una germana
que ja no ens deixi mai més!

Tu brandaràs d’alegria
tot repicant a bateig;
la gràcia de cada dia
escamparàs amb l’oreig…

Tu cantaràs l’arribada
dels fills de Crist en el món
i diràs l’hora sagrada
del Sacrifici pregon:

a la Missa i al Rosari
el teu clam ens guiara…
Que ningú deixí d’anar-hi
si avises un Combregar!…

Tu allunyaràs la tempesta;
i, després del temporal,
festejaràs ben xalesta
la victòria sobre el mal…

Missatgera benvolguda
del bressol fins a la mort:
quan vingui l’hora temuda,
el teu so ens duguí a bon Port:

al Port de l’eterna Glòria
que és tot pau i serenor,
on fineix la breu història
dels Misteris de Dolor,

Repica fort d’alegria.
avui que t’han beneït!
Cada fidel et voldria,
menuda dintre el seu pit!

Norma greu de sapiència,
tu ens faràs el cor ben fort,
i ens vetllaràs l’existència
del bressol fins a la mort.

El Patró et vol per germana…
el poble, amb tu, es vol salvar.
Campana, santa Campana:
no et cansis de repicar!

Miquel Bosch i Jover