EN LA BENEDICCIÓ D’UNA CAMPANA

El Sant Patró ja branda una campana: (1)
la veu del Cel que al Cel ens guiarà;
llengua de bronze divinal i humana
que mai no enganya i sempre parla clar.Campana nova; llengua beneïda:
trista o alegra, cantaràs ben fort,
acompanyant tota la nostra vida
des del bressol a l’hora de la mort.

Tu ens cridaràs a Missa i a Rosari;
la maltempsada allunyaràs del pla… (2)
Des del bateig fins al darrer desvari
o senyalant el místic Combregar,

tu seràs l’àngel de la nostra guia;
el seny d’un poble que vol ser fidel:
del niu pairal que prega nit i dia
i sembra els camps per heure el Pa cel Cel.

Ressona fort quan vingui la tempesta;
digues suau el toc d’Oració…
Tal com avui, que sempre sigui festa
per pregonar la glòria del Senyor!

Oh veu divina que ens prediques ara
des d’aquest temple que és el teu recer…
Campana nova: fes ben pura i clara
la nostra ruta pel camí del Bé!
* * *
Pot canviar-se:
(1) la, per comptes d’una
(2) escombraràs enllà…, per comptes de:
allunyaràs del pla…

Miquel Bosch i Jover

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s