La Fàbrica

Lema: Dels «poemes vitals»

Entre alegrois o malediccions,
indiferència, rialles perquè sí
-o bé, en silenci, quatre parenostres-,
volten politxes i engravacions…
Amb un afany divers que té diverses mostres
lliura el teler la peça i el llavi les cançons.

Les mans esclaves sota el somni lliure…
Volada amunt, enllà…
Caliu de llar i santa olor de pa.
La il·lusió d’un viure
com el del film, gaudit, potser, sense sopar…

¿Qui pensa, submergit en la grisor impia
-la filla del pecat original-,
en la bossa ben plena d’aquell Dia
que cobrarem tot el jornal?

Somnis, argentí sang…
Punts de treball; d’ingènua fantasia…
Altars de carn i àpats de fang,
i lliris purs que neixen cada dia.

Colors virolats de la vida:
plom, negre, verd, groc, vermell, blanc…
(El blau absent és tela que hom somnia).

Dissabte: Llibertat!
l’odi es mor, ofegat.
¿Bagatge de misèria o plenitud?
Ai, els secrets de cada entranya humana!
Ai, els combats del vici i la virtut!
Natzaret retrobat;
un cau indiferent;
un antre corromput…

Diumenge: Interrogant.
Diabòlic? Humà, Sant?
¿Epíleg benaurat o de tristesa?

Dilluns: represa.
¿Cadena que té espines o és florida?
Roda i corretja que volteu, volteu…:
¿com serà el pas, la deixa del ritme que dicteu?

Roda de cada vida:
un jorn t’aturaràs per sempre més,
i no et farà embranzida
la gran Corretja Circular… Després,
tant foll bleixar, tant èpic produir,
entre malediccions o parenostres,
entre grisors indiferents,
podrà fruitar i servir,
si màquines i braços, senys i cors
forgen, pensen i lluiten per morir?

¿Què hi ha sota el Treball i el seu glatir?
Familiar poema, instant que no té mida…
Fillada; fruit dels cordials planters…

Dissabte de cobrar tota la vida!
Diumenge, pura Festa sempre més!
Prou pols i prou cadena i prou mentida!
Un blau etern sobre els eterns vergers!

Obrers humils que som,
quan portarem a l’Amo aquests ulls nostres
i l’estesa de teles que hem teixit
-trama de fe, ordit d’il·lusions-,
n’acceptarà l’Amor -doll infinit-;
l’alè dels parenostres,
l’oferta que depassa els horitzons…
i aquell goig franciscà que feu brollar del pit,
la vida, l’alegria i les cançons!

Miquel Bosch i Jover

 

2 pensaments sobre “La Fàbrica

  1. Retroenllaç: Miquel Bosch i Jover. Poeta d’ahir, d’avui i de sempre – Índex | Miquel Bosch i Jover

  2. Retroenllaç: Miquel Bosch i Jover. Poeta d’ahir, d’avui i de sempre – Índex2 | Miquel Bosch i Jover

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s