No sempre sabem valorar allò proper en la seva vàlua justa. Massa sovint ens calen referents llunyans en el temps (clàssics) o l’espai (estrangers), com a bons criteris de qualitat, i malauradament massa sovint ens perdem allò més proper, perquè no hi sabem veure el què, emmirallats com estem en altres mons ben diferents als nostres. Continua llegint →