(Posar la dedicatòria a la núvia)
Sóc el fadrí major – que et porta el ram florit;
la garba immaculada.
Perfumarà l’amor – que brolla del teu pit;
el goig de la diada. Continua llegint
(Posar la dedicatòria a la núvia)
Sóc el fadrí major – que et porta el ram florit;
la garba immaculada.
Perfumarà l’amor – que brolla del teu pit;
el goig de la diada. Continua llegint
A la benvolguda núvia . . . . . . . presentant-li el ram.
Déu te guard, núvia estimada,
flor de lliri resplendent!
Jo te’n duc una llaçada
que és el Ram del casament. Continua llegint
A . . . . . i . . . . en les seves noces
Com en les Bodes de l’antic Canà, (1)
Jesús ha estat present allà a l’Altar,
per beneir el lligam de dues vides. (2)
Si Ell les ajunta amb aqueix nus diví,
en les hores de goig o de sofrir (3)
les mantindreu perennement unides. Continua llegint
A . . . . i . . . . . . . per llur casament
Us ha ajuntat l’amor davant l’Altar,
i el vostre «sí» té força beneïda:
Jesús ha vist quan us heu dat la mà
i us omplira la llar tota la vida. Continua llegint
Als benvolguts nuvis . . . . i . . . . . . .
felicitant-los per llur casament
L’alegria
canta i vola en aquest dia
com rossinyol que té un jardí del Cel;
i és unànime i viva la paraula
que, entorn aquesta taula,
celebra el compliment del vostre anhel. Continua llegint
(Pot escriure-la o dir-la un noi, una noia o un de més gran)
Als esposos . . . . . . .
en el vint-i-cinquè aniversari de llur matrimoni
La gaia primavera de la vida,
l’encís de l’abrivada joventut,
va gravà (r) amb (tot) l’esclat d’una florida
l’Amor en vostre escut. Continua llegint
Als estimats esposos . . . . . . . en celebrar llurs Bodes d’Or.
Mitja centúria ja ha passat
des del moment en què vau fer sagrat
el vostre amor de saba cristiana…
Són cinquanta anys de viure i d’estimar;
de treball, de virtuts… riure o plorar,
portant la dolça creu tal com Déu mana. Continua llegint
Als esposos . . . . . . . en la festa de les Bodes d’Or.
Bodes d’Or… El que brollava
del pur gresol de l’Amor.
Gresol dels anys, de la vida,
del plaer i del dolor;
de goig i sacrificis;
de llum, de fe, de suors…
«Volem confits! Volem confits!»,
cridava amb joia la mainada.
I ara ens veiem tots reunits (1)
en una gran xocolatada, Continua llegint
Felicitació als pares i padrins pel bateig de . . . . . .
Dringuen campanes d’eufòria
al cloquer del nostre cor…
En un full del llibre d’or
de la nostra honrada història, Continua llegint
Jesuset de casa nostra:
t’han posat el nom model,
perquè facis com el Mestre
pel Camí que porta el Cel. Continua llegint
¿Què és una Festa Major?
La glòria del Sant Patró!
Ell és el Pare del Poble,
de la vida o la ciutat;
Ell guarda i protector noble
que el bon Déu ens ha donat Continua llegint
Castanyes i panellets!
Mistela pura, ensucrada,
que inspira bells refilets
tot regant la castanyada… Continua llegint
El Sant Patró ja branda una campana: (1)
la veu del Cel que al Cel ens guiarà;
llengua de bronze divinal i humana
que mai no enganya i sempre parla clar. Continua llegint
Campana devota i noble,
veu de Déu, bronze fidel
que despertes tot el poble
perquè guaiti cap al Cel; Continua llegint