A Rubí

Lema: Oda Espiritual

Poema de l’avenç, del treballar:
nom de Rubí, vila assenyada i forta.
Feinera eterna, amb ales per volar,
que a tots els vents fecunds obres la porta! Continua llegint

Balmes, fill de Maria

Lema: El secret del geni: la puresa i l’esperit marià

         I. Les dues mares

En aquell Vic dels avis, us teixia,
devotament, un jardiner petit,
tres Corones de Roses cada dia, (1)
mil garlandes de somnis dia i nit. Continua llegint

Rossinyol del Santíssim

Lema: Glossar Mossèn Cinto i l’Eucaristia

            I

Gentil rossinyol
s’enlaire i refila
pels àmbits pairals,
Jardins de Maria. Continua llegint

La lira vivent

Lema: Verdaguer, present de Déu a la Pàtria

No la portava al braç… No la tenia
de l’Art excels com natural joiell…
Cor i esperit vibrant, doll d’harmonia,
la Lira magna és ell! Continua llegint

Manuel Brunet

Lema: Silueta del lluitador i del noble combat

Cor d’ausetà rejovenint la Història;
empordanès, per goig de llibertat.
D’íbers i grecs diu, somrient, la glòria.
Fa, de la ploma, espasa de combat. Continua llegint

Ruyra

Lema: Silueta espiritual i literària

A cau d’orella li van dir el missatge
follets del bosc, sirenes de beutat…
I terra i mar li ofrenen el bagatge
sota un mantell de blava immensitat. Continua llegint

A la Mare de Déu de Montserrat (1)

                           Lema:
Inici d’Història o Sinaí de la Pàtria – Escala de la Glòria
                     (Verdaguer)

         I. Gènesi i amor

En l’alt designi de l’Eternitat,
forjava el Pare el monument titànic…
I el viure nostre en ell ha començat
sota la volta d’un portal romànic. Continua llegint

Els misteris del Sant Rosari

Lema: Tríptic poètic: Goig, Dolor i Gloria

      I. Misteris de Goig

Sortí l’Estrella Matinal… Fugia
la Nit serres enllà… Goig anhelat,
a Natzaret reviu la llum del Dia
que, follament, perdé la humanitat. Continua llegint

Pomell filial

Lema: A la Mare de Déu de Cabrera

   I. La vostra altura inquieta

Altura!..
No tot sigui serenor,
foc de sol que esdevé l’or dels blats
i llum d’estels -puix cada nit és festa-.
La fruita que collíem a grapats
també és filla del vent i la tempesta. Continua llegint

Lloança a la Mare de Déu de Cabrera

Lema: Arran del Single

Prop del cingle,
domineu abismes de pecat,
cims de virtut,
i contempleu el vostre Jardí, Maria. Continua llegint

A la Mare de Déu de Montserrat

Lema: La Divina Serradora

La Serra ja està feta: cosmogònica; angèlica…
El Cel i la terra
va brodar el Palau de la Mare de Déu.
Amb ella, la Reina basteix, Catalunya,
a la humanitat,
un doble Paradís.
Àngels: tingueu la Serra brillant i esmolada. Continua llegint

Lloances Franciscanes

Lema: Germans de la Natura

l. Invocació a Sant Francesc

Mestre enyorat que Vetlles en l’Altura:
¿no Veus el món que es mor?
Ja no l’abranda aquella flama pura;
ja no té Cor. Continua llegint

Alls Vells

Lema: Pomell de violes

   l. L’idil·li Venerable

Els veig anar a Missa primera,
com dos enamorats:
amb el cap cot, la passa rosseguera,
ben junts, ben acostats… Continua llegint

Sitges; pom de clavells

Lema: Epigrames i madrigals

           l. Sitges

Platja d’or i finestra polida.
Senyoria gentil. Llum de Far…
La Bellesa n’és sang de la vida.
I ets, goig de la Pàtria florida,
un clavell a la vora del mar. Continua llegint

Clam Franciscà

          l. Elegia

Tot era Amor: concepte de la vida
i llei del món que el mena al Bé suprem.
Oh, la joia del viure, enfervorida
per l’aire de Betlem! Continua llegint