Miquel Bosch i Jover
El MESTRE AMIC, des del silenci ens parla
de vells records… , d’uns joves (ara grans).
D’un caminar, deixant fermes petjades.
De sembrar llum, exemples, i treball. Continua llegint
Centenari
Mestre Miquel! Germà en la poesia
i en l’amistat d’aquelles hores dolces
quan tan bé es comprenien nostres ànimes!
Ens vas deixar, ai, hora dissortada!,
quan més necessitàvem el guiatge
del teu seny generós i ferm criteri…
Ens vas deixar quan podies donar-nos
els Fruits saborosos de l’Art Noble!
Déu sap per què…, car sempre tria l’hora
millor per a cadascú, més oportuna…
Amb el cap jup acceptem el Misteri! Continua llegint
És per a mi un goig i un honor parlar del qui fou entranyable amic meu, Miquel Bosch i Jover
El 22 d’octubre de 1961, en l’homenatge que la nostra vila d’Artés li tributà, entre altres coses vaig dir: Miquel Bosch i Jover fou en tot moment un pedagog excel·lent, Continua llegint
No crec pas que es pugui oblidar una persona tan popular com és un mestre de minyons anomenat Miquel Bosch, i crec que vaig tenir la sort, com a veí, de poder conviure amb ell uns anys inoblidables tant per les anècdotes que es poden contar com pel seu bon caràcter. Continua llegint
{Mn. Sebastià Codina va llegir i comentar aquest text en l’homilia de la celebració eucarística celebrada el dia 3 de desembre del 2000 a l’església parroquial de Sant Fruitós, als Hostalets de Balenyà, amb motiu de la celebració del centenari del naixement de Miquel Bosch i Jover.} Continua llegint
El vaig conèixer a Escrigas, la casa pairal del Sr. Josep Vilarmau Cabanes, al terme municipal de Merlès, de la parròquia de Santa Maria, del bisbat de Solsona. Devia ser vers l’any 1941 o 1942. Jo aleshores era seminarista a Solsona i, durant l’estiu, Continua llegint
Va venir al món dels vivents
l’any de gràcia mil nou-cents.
Déu va voler que naixés
en el poble de Calders.
En Miquel Bosch i Jover, el que seria un excels poeta, un gran publicista i un mestre exemplar, va néixer a Calders (Bages) on el seu pare era el metge. Continua llegint
A hores d’ara em seria totalment impossible de dir exactament quin any vaig conèixer el Sr. Miquel Bosch i Jover, però estic força segur que devia ser al final de la dècada dels quaranta o al començament dels cinquanta, és a dir, fa una cinquantena d’anys, Continua llegint
Al pas dels anys, i avançant per viaranys de la geografia humana, hom va constatant la veritat d’allò que pregona l’apòstol sant Pere: que “compartim a mans plenes els sofriments de Crist, però també per Ell ens ve l’abundància del consol” (2Cor. I). És una veritat que, entre solells i boirines, Continua llegint
Molts encara el recordem; era un home prim, atent i caranet que venia els dissabtes a Vic, com tants, a mercat. A diferència de la majoria de vigatans ocasionals, moguts per interessos estrictament mercantils, la seva estada a casa nostra era esperada i desitjada per molts amics: Continua llegint
No és sense una viva emoció que, en evocar la figura d’aire ascètic de Miquel Bosch i Jover, ens vénen a la ploma les paraules, lluminoses de suggeriments, de Dilthey: “d’acord amb els que pensen i senten com nosaltres acompanya la nostra vida com una harmonia invisible: ni l’absència ni la mort poden destruir-la”. Continua llegint
Ara fa cinquanta anys -era el 29 de març de 1952- una quarantena de persones destacades del món de la cultura va reunir-se a Vic amb la intenció de fundar una entitat que aglutinés, reforcés i estimulés els treballs d’investigació científica en la nostra comarca. Era l’inici del Patronat d’Estudis Osonencs. Continua llegint
El meu primer record de Miquel Bosch i Jover és el d’una tarda d’estiu tornant de la font del Desmai. Jo devia tenir deu o dotze anys. Era temps feliç de vacances al Cantarell; tornàvem d’una sessió poètica a l’històric refugi de l’Esbart de Vic. Continua llegint
Ho tinc molt clar: sense el mestre i amic, en Miquel Bosch i Jover, difícilment jo hauria estat periodista ni hauria escrit mai cap llibre, ni m’hauria dedicat professionalment a cap activitat més o menys intel·lectual. Malgrat que mai no podrem esbrinar quin camí hauria seguit la vida d’una persona si hagués agafat una altra variant vital, estic convençut que, sense el mestre dels Hostalets, possiblement continuaria fent de fuster. Continua llegint
Els de Balenyà s’han recordat de mi. Gràcies! M’han donat ocasió de tornar-me una mica infant i de reviure les facècies d’una escola de minyons i fer memòria de les trifulgues dels vailets del meu temps.
Em considero fill de Balenyà, malgrat haver nascut a Múnter, ja que des dels tres anys vaig viure ben a prop de l’antiga església parroquial de Sant Fruitós, Continua llegint
Miquel Bosch i Jover 