Lema: Estampa vella que s’esborra
I. Horitzons oberts
Ja de petit deixava les dreceres
pel bell encís que em feia el Camí ral…
Jo he anat a estudi per les carreteres
i per les llars d’hostal. Continua llegint
Lema: Estampa vella que s’esborra
I. Horitzons oberts
Ja de petit deixava les dreceres
pel bell encís que em feia el Camí ral…
Jo he anat a estudi per les carreteres
i per les llars d’hostal. Continua llegint
Lema: Plenitud cristiana
(Sonets a l’esposa)
l. Benedicció fecunda
Som d’ell i és nostre: Amor, l’alè de Déu
que abranda el món en fèrtil harmonia;
fornal dilecta que el teu cor i el meu
com dos robins amb ànima encenia Continua llegint
Lema: Poemet cordial
I. Banyoles i l’Estany
La llegenda florí, policromada…
Mes jo he tingut un somni, i te’l vull dir:
en aquell temps de l’antigor daurada,
solcava l’ona d’immortal destí Continua llegint
Lema: Rims espirituals
l. El fadri i la pubilla
(Sant Andreu i Barcelona)
Aquell poblet -aquell minyó cepat,
eixit d’alguna plana de Virgili-
es corprengué de la Ciutat
i es llança als braços d’un estrany idil·li… Continua llegint
Lema: Amor de Pàtria
l. La Seu
Arran del cingle, amb un flameig d’ogives,
senyales i respires l’infinit…
Vetlles Manresa sobre entranyes vives
de roca i d’esperit. Continua llegint
Lema: Joiell romànic; bressol de la Pàtria;
palau de la Mare de Déu
Havem passat per sota aquesta Arcada
i hem vist el món, el temps, l’eternitat… (1)
i ens ha colpit la síntesi sagrada
que el rossinyol de Déu ens ha cantat. Continua llegint
Lema: Oda Espiritual
Poema de l’avenç, del treballar:
nom de Rubí, vila assenyada i forta.
Feinera eterna, amb ales per volar,
que a tots els vents fecunds obres la porta! Continua llegint
Lema: El secret del geni: la puresa i l’esperit marià
I. Les dues mares
En aquell Vic dels avis, us teixia,
devotament, un jardiner petit,
tres Corones de Roses cada dia, (1)
mil garlandes de somnis dia i nit. Continua llegint
Lema: Glossar Mossèn Cinto i l’Eucaristia
I
Gentil rossinyol
s’enlaire i refila
pels àmbits pairals,
Jardins de Maria. Continua llegint
Lema: Verdaguer, present de Déu a la Pàtria
No la portava al braç… No la tenia
de l’Art excels com natural joiell…
Cor i esperit vibrant, doll d’harmonia,
la Lira magna és ell! Continua llegint
Lema: Silueta del lluitador i del noble combat
Cor d’ausetà rejovenint la Història;
empordanès, per goig de llibertat.
D’íbers i grecs diu, somrient, la glòria.
Fa, de la ploma, espasa de combat. Continua llegint
Lema: Silueta espiritual i literària
A cau d’orella li van dir el missatge
follets del bosc, sirenes de beutat…
I terra i mar li ofrenen el bagatge
sota un mantell de blava immensitat. Continua llegint
Lema:
Inici d’Història o Sinaí de la Pàtria – Escala de la Glòria
(Verdaguer)
I. Gènesi i amor
En l’alt designi de l’Eternitat,
forjava el Pare el monument titànic…
I el viure nostre en ell ha començat
sota la volta d’un portal romànic. Continua llegint
Lema: Tríptic poètic: Goig, Dolor i Gloria
I. Misteris de Goig
Sortí l’Estrella Matinal… Fugia
la Nit serres enllà… Goig anhelat,
a Natzaret reviu la llum del Dia
que, follament, perdé la humanitat. Continua llegint
Lema: A la Mare de Déu de Cabrera
I. La vostra altura inquieta
Altura!..
No tot sigui serenor,
foc de sol que esdevé l’or dels blats
i llum d’estels -puix cada nit és festa-.
La fruita que collíem a grapats
també és filla del vent i la tempesta. Continua llegint