No és sense una viva emoció que, en evocar la figura d’aire ascètic de Miquel Bosch i Jover, ens vénen a la ploma les paraules, lluminoses de suggeriments, de Dilthey: “d’acord amb els que pensen i senten com nosaltres acompanya la nostra vida com una harmonia invisible: ni l’absència ni la mort poden destruir-la”. Continua llegint
Ara fa cinquanta anys -era el 29 de març de 1952- una quarantena de persones destacades del món de la cultura va reunir-se a Vic amb la intenció de fundar una entitat que aglutinés, reforcés i estimulés els treballs d’investigació científica en la nostra comarca. Era l’inici del Patronat d’Estudis Osonencs. Continua llegint
El meu primer record de Miquel Bosch i Jover és el d’una tarda d’estiu tornant de la font del Desmai. Jo devia tenir deu o dotze anys. Era temps feliç de vacances al Cantarell; tornàvem d’una sessió poètica a l’històric refugi de l’Esbart de Vic. Continua llegint
Ho tinc molt clar: sense el mestre i amic, en Miquel Bosch i Jover, difícilment jo hauria estat periodista ni hauria escrit mai cap llibre, ni m’hauria dedicat professionalment a cap activitat més o menys intel·lectual. Malgrat que mai no podrem esbrinar quin camí hauria seguit la vida d’una persona si hagués agafat una altra variant vital, estic convençut que, sense el mestre dels Hostalets, possiblement continuaria fent de fuster. Continua llegint
Els de Balenyà s’han recordat de mi. Gràcies! M’han donat ocasió de tornar-me una mica infant i de reviure les facècies d’una escola de minyons i fer memòria de les trifulgues dels vailets del meu temps.
Em considero fill de Balenyà, malgrat haver nascut a Múnter, ja que des dels tres anys vaig viure ben a prop de l’antiga església parroquial de Sant Fruitós, Continua llegint
Fa molt de temps, crec que era l’any 1960 del segle passat, una malaltia separava de la docència Miquel Bosch i Jover, mestre titular dels Hostalets de Balenyà.
Aleshores, jo, un jove estudiant, vaig ser proposat per substituir-lo mentre durés la malaltia. Per part meva, ja coneixia moltes facetes del tarannà del mestre Bosch. Era cosa sabuda, l’excel·lent vàlua poètica i literària del Sr. Miquel, com també l’entorn cultural en què es movia dins el Patronat d’Estudis Ausonencs. Continua llegint
Se’m proposa que faci una aportació escrita en homenatge i record d’en Miquel Bosch i Jover, mestre de moltes generacions d’hostaletencs, i que molts recordem amb gratíssima memòria. Accepto la invitació amb alegria, ja que és també una oportunitat per expressar l’agraïment per tot allò que li dec al Sr. Miquel. Continua llegint
Benvolgut i admirat Sr. mestre,
Han passat quasi 42 anys d’ençà que vaig deixar d’acudir a les seves classes. l avui se’m presenta l’oportunitat d’escriure-li aquesta carta, que li arribarà per la via de la transferència espiritual, més enllà de l’espai i del temps, en la perduració de l’energia que ens vivifica a l’altra banda del riu de l’existència terrenal. Continua llegint
Possiblement sigui aquesta definició la millor i més autèntica per a arribar a entendre la personalitat del nostre homenatjat.
Mestre de minyons, no sols per la seva llarga vida de magisteri, en la qual es forjaren diverses generacions d’alumnes, sinó que encara més perquè ell ens va ensenyar Continua llegint
Als cinc anys d’edat vaig començar a l’escola amb el Sr. Miquel Bosch i Jover, i fent memòria d’aquella infantesa recordo veure un senyor gran i jove, de molt respecte i al mateix temps simpàtic. En aquella època, l’escola estava situada al carrer Major, Continua llegint
L’enyorat amic Miquel era tan mestre que sempre que hi parlaves, tractéssiu del que es tractés, te n’acomiadaves havent après alguna cosa nova. És que ell sempre donava bon gra i res de palla buida! Continua llegint
De la infantesa a l’adolescència. Pel nostre entendre, comença la infància de Miquel Bosch i Jover després de la mort del seu pare. Ell tenia solament 3 anys.
La iaia Dolors, una dona desimbolta, amb un caràcter ferm, va resoldre tornar a Sants (Barcelona) i va posar al mercat una parada de gallinaire. Continua llegint
El meu germà en té la culpa. Jo no hauria pensat mai escriure res sobre el meu pare. Però, en tertúlies familiars, sempre era tema de conversa, el seu record. Fins i tot recitàvem de memòria expressions, versos humorístics, maneres de dir, frases fetes … l ens explicàvem bromes, anècdotes, que sempre ens feien riure. Eren coses molt nostres, íntimes, entranyablement familiars. Continua llegint
L’any 2000 s’acomplien els cent anys del naixement de Miquel Bosch i Jover. Continua llegint
El 18 de juny de 1900, a les vuit del vespre, neix a Calders, Miquel Bosch i Jover, fill de Jaume Bosch i Camps (Sants, 1859 -Calders, 1903), el metge del poble, i de Dolors Jover i Paixau (Sant Hilari Sacalm, 1862 -Artés, 1937), mestressa de casa. Continua llegint
Miquel Bosch i Jover 