Lema: A la Mare de Déu de Cabrera
I. La vostra altura inquieta
Altura!..
No tot sigui serenor,
foc de sol que esdevé l’or dels blats
i llum d’estels -puix cada nit és festa-.
La fruita que collíem a grapats
també és filla del vent i la tempesta. Continua llegint
Lema: Arran del Single
Prop del cingle,
domineu abismes de pecat,
cims de virtut,
i contempleu el vostre Jardí, Maria. Continua llegint
Lema: La Divina Serradora
La Serra ja està feta: cosmogònica; angèlica…
El Cel i la terra
va brodar el Palau de la Mare de Déu.
Amb ella, la Reina basteix, Catalunya,
a la humanitat,
un doble Paradís.
Àngels: tingueu la Serra brillant i esmolada. Continua llegint
Lema: Germans de la Natura
l. Invocació a Sant Francesc
Mestre enyorat que Vetlles en l’Altura:
¿no Veus el món que es mor?
Ja no l’abranda aquella flama pura;
ja no té Cor. Continua llegint
Lema: Pomell de violes
l. L’idil·li Venerable
Els veig anar a Missa primera,
com dos enamorats:
amb el cap cot, la passa rosseguera,
ben junts, ben acostats… Continua llegint
Lema: Epigrames i madrigals
l. Sitges
Platja d’or i finestra polida.
Senyoria gentil. Llum de Far…
La Bellesa n’és sang de la vida.
I ets, goig de la Pàtria florida,
un clavell a la vora del mar. Continua llegint
l. Elegia
Tot era Amor: concepte de la vida
i llei del món que el mena al Bé suprem.
Oh, la joia del viure, enfervorida
per l’aire de Betlem! Continua llegint
Lema: Estampa de l’Apostolat Missional
Talment Jesús, passa, i fa Via,
brusent d’Amor, sembrant el Bé…
És l’altre Crist que Déu volia;
és l’home sant: el Missioner! Continua llegint
Lema: Tot és vostre Senyor
Gràcies, Senyor, pel meu grapat de terra
vivificat pel vostre bleix diví:
per l’esperit que anima la desferra
-la vostra imatge que heu posat en mi-. Continua llegint
Lema: Diàleg del pelegrinatge
-Misantropia? Absurd. inconseqüències.
Fugint de l’home, sempre trobaràs
les teves egolàtriques presències
que et barraran el pas. Continua llegint
Lema: Flor de pregària
I
Canto el poema de servar les hores meves;
que fossin, com fadades, recíproques hereves.
Les «meves» sols aquelles que, dintre el meu pregon,
m’encisen, lluminoses, l’estada d’aquest món.
Idèntiques? Diverses? Plaent monotonia!
Ma vida en una pàgina d’història clouria. Continua llegint
Lema: Dels «poemes vitals»
Entre alegrois o malediccions,
indiferència, rialles perquè sí
-o bé, en silenci, quatre parenostres-,
volten politxes i engravacions…
Amb un afany divers que té diverses mostres
lliura el teler la peça i el llavi les cançons. Continua llegint
Lema: Sempre
I. Quin en l’antiga llei
(Versicles semítics)
Han tornat, Senyor, els temps bíblics.
-Sempre han estat bategants!-.
En la sang de les nostres ànimes
i en la terra de la nostra sang
vibra un nom mil·lenari,
amb el ritme -fatal i excels-
del seu sentit:
Israel… Continua llegint
Lema: Libertà vo cantando, che e si cara
come sà chi per Lei, vita rifiuta.
Llibertat! Trinitat sil·làbica,
i un sol mot vibrant, amplíssim i breu:
riquesa humana que és present de Déu! Continua llegint
Heus aquí un nom preclar dins el món intel·lectual del nostre país.
Podríem dir que, malgrat els seixanta anys que va viure Miquel Bosch (1900-1960) va deixar un record inesborrable de la seva intel·ligència, que va fer palesa en totes les activitats, especialment literàries, que va desplegar. Continua llegint
Miquel Bosch i Jover 