Fa molt de temps, crec que era l’any 1960 del segle passat, una malaltia separava de la docència Miquel Bosch i Jover, mestre titular dels Hostalets de Balenyà.
Aleshores, jo, un jove estudiant, vaig ser proposat per substituir-lo mentre durés la malaltia. Per part meva, ja coneixia moltes facetes del tarannà del mestre Bosch. Era cosa sabuda, l’excel·lent vàlua poètica i literària del Sr. Miquel, com també l’entorn cultural en què es movia dins el Patronat d’Estudis Ausonencs. Continua llegint
Se’m proposa que faci una aportació escrita en homenatge i record d’en Miquel Bosch i Jover, mestre de moltes generacions d’hostaletencs, i que molts recordem amb gratíssima memòria. Accepto la invitació amb alegria, ja que és també una oportunitat per expressar l’agraïment per tot allò que li dec al Sr. Miquel. Continua llegint
Benvolgut i admirat Sr. mestre,
Han passat quasi 42 anys d’ençà que vaig deixar d’acudir a les seves classes. l avui se’m presenta l’oportunitat d’escriure-li aquesta carta, que li arribarà per la via de la transferència espiritual, més enllà de l’espai i del temps, en la perduració de l’energia que ens vivifica a l’altra banda del riu de l’existència terrenal. Continua llegint
Possiblement sigui aquesta definició la millor i més autèntica per a arribar a entendre la personalitat del nostre homenatjat.
Mestre de minyons, no sols per la seva llarga vida de magisteri, en la qual es forjaren diverses generacions d’alumnes, sinó que encara més perquè ell ens va ensenyar Continua llegint
Als cinc anys d’edat vaig començar a l’escola amb el Sr. Miquel Bosch i Jover, i fent memòria d’aquella infantesa recordo veure un senyor gran i jove, de molt respecte i al mateix temps simpàtic. En aquella època, l’escola estava situada al carrer Major, Continua llegint
L’enyorat amic Miquel era tan mestre que sempre que hi parlaves, tractéssiu del que es tractés, te n’acomiadaves havent après alguna cosa nova. És que ell sempre donava bon gra i res de palla buida! Continua llegint
De la infantesa a l’adolescència. Pel nostre entendre, comença la infància de Miquel Bosch i Jover després de la mort del seu pare. Ell tenia solament 3 anys.
La iaia Dolors, una dona desimbolta, amb un caràcter ferm, va resoldre tornar a Sants (Barcelona) i va posar al mercat una parada de gallinaire. Continua llegint
El meu germà en té la culpa. Jo no hauria pensat mai escriure res sobre el meu pare. Però, en tertúlies familiars, sempre era tema de conversa, el seu record. Fins i tot recitàvem de memòria expressions, versos humorístics, maneres de dir, frases fetes … l ens explicàvem bromes, anècdotes, que sempre ens feien riure. Eren coses molt nostres, íntimes, entranyablement familiars. Continua llegint
L’any 2000 s’acomplien els cent anys del naixement de Miquel Bosch i Jover. Continua llegint
El 18 de juny de 1900, a les vuit del vespre, neix a Calders, Miquel Bosch i Jover, fill de Jaume Bosch i Camps (Sants, 1859 -Calders, 1903), el metge del poble, i de Dolors Jover i Paixau (Sant Hilari Sacalm, 1862 -Artés, 1937), mestressa de casa. Continua llegint
És un gran honor per mi poder participar en aquest llibre que s’ha editat amb motiu del centenari del naixement de Miquel Bosch i Jover. Continua llegint
Aviat farà nou anys que, coincidint amb una diada de Sant Jordi, vàrem poder fer la presentació del llibre de Miquel Bosch que mossèn Ramon Vidal ja feia temps que havia preparat fent la selecció dels poemes. Continua llegint
La vida ens pot semblar lenta, però, girant els ulls al passat, podem comprovar que el dia a dia, al cap dels anys, ha estat molt ràpid.
El Miquel de cal Pere, tal com el coneixíem, passà bona part de la seva joventut al municipi d’Artés. S’envoltà de bons amics i va participar en nombrosos actes i esdeveniments locals. Continua llegint
Han passat dos anys des que els ajuntaments d’Artés, Calders i els Hostalets ens vam unir per tal de retre homenatge a en Miquel Bosch i Jover. Ha estat un temps ple d’actes, de reflexions i d’accions i, ara, amb la perspectiva que dóna el temps, hi torno a pensar. Continua llegint
No sempre sabem valorar allò proper en la seva vàlua justa. Massa sovint ens calen referents llunyans en el temps (clàssics) o l’espai (estrangers), com a bons criteris de qualitat, i malauradament massa sovint ens perdem allò més proper, perquè no hi sabem veure el què, emmirallats com estem en altres mons ben diferents als nostres. Continua llegint
Miquel Bosch i Jover 