Lema: Estampa de l’Apostolat Missional
Talment Jesús, passa, i fa Via,
brusent d’Amor, sembrant el Bé…
És l’altre Crist que Déu volia;
és l’home sant: el Missioner! Continua llegint
Lema: Estampa de l’Apostolat Missional
Talment Jesús, passa, i fa Via,
brusent d’Amor, sembrant el Bé…
És l’altre Crist que Déu volia;
és l’home sant: el Missioner! Continua llegint
Lema: Tot és vostre Senyor
Gràcies, Senyor, pel meu grapat de terra
vivificat pel vostre bleix diví:
per l’esperit que anima la desferra
-la vostra imatge que heu posat en mi-. Continua llegint
Lema: Diàleg del pelegrinatge
-Misantropia? Absurd. inconseqüències.
Fugint de l’home, sempre trobaràs
les teves egolàtriques presències
que et barraran el pas. Continua llegint
Lema: Flor de pregària
I
Canto el poema de servar les hores meves;
que fossin, com fadades, recíproques hereves.
Les «meves» sols aquelles que, dintre el meu pregon,
m’encisen, lluminoses, l’estada d’aquest món.
Idèntiques? Diverses? Plaent monotonia!
Ma vida en una pàgina d’història clouria. Continua llegint
Lema: Dels «poemes vitals»
Entre alegrois o malediccions,
indiferència, rialles perquè sí
-o bé, en silenci, quatre parenostres-,
volten politxes i engravacions…
Amb un afany divers que té diverses mostres
lliura el teler la peça i el llavi les cançons. Continua llegint
Lema: Sempre
I. Quin en l’antiga llei
(Versicles semítics)
Han tornat, Senyor, els temps bíblics.
-Sempre han estat bategants!-.
En la sang de les nostres ànimes
i en la terra de la nostra sang
vibra un nom mil·lenari,
amb el ritme -fatal i excels-
del seu sentit:
Israel… Continua llegint
Lema: Libertà vo cantando, che e si cara
come sà chi per Lei, vita rifiuta.
Llibertat! Trinitat sil·làbica,
i un sol mot vibrant, amplíssim i breu:
riquesa humana que és present de Déu! Continua llegint
Heus aquí un nom preclar dins el món intel·lectual del nostre país.
Podríem dir que, malgrat els seixanta anys que va viure Miquel Bosch (1900-1960) va deixar un record inesborrable de la seva intel·ligència, que va fer palesa en totes les activitats, especialment literàries, que va desplegar. Continua llegint
Miquel Bosch i Jover va néixer a Calders el 18 de juliol del 1900. El seu pare, metge, va morir, al cap de tres anys, Deixava esposa, una filla de cinc anys i en Miquel. Aquest fet va obligar la família a instal·lar-se a Artés, on va passar tota la seva joventut.
Mn. Ramon Vidal i Pietx va néixer el 21 d’octubre de 1912 a Vic.
Mestre jubilat, arquitecte espiritual i forjador de destins.
Ha passat la major part de la seva vida dedicada a l’ensenyament, la formació i l’educació de les persones: Calldetenes, Santa Eugènia de Berga, Sant Pere de Torelló, Navàs, Manresa, Santa Maria de l’Estany, Vidrà, Centelles… són alguns dels pobles que han gaudit del seu mestratge. Continua llegint
Miquel Bosch i Jover, Miscel·lània (2003)
Miquel Bosch i Jover, a més de poeta, és autor d’articles, estudis i treballs diversos. Des dels anys vint, va publicar, en periòdics com La Pàtria i Gazeta de Vich, escrits sobre literatura, pedagogia, folklore, llengua, història, art, moral, ciència, esports, actualitat… Continua llegint
Lema: Síntesi providencial
I. Sinopsi “prologal”. El poeta i el sacerdot
Darrerament, d’una manera tàcita o explícita, hom ha volgut suposar que en la vida de Verdaguer hi hagué una època o un temps de crisi entre el sacerdot i el poeta. En considerar Mn. Cinto com a sacerdot-poeta, no podem pas passar per alt el que han dit d’ell crítics i biògrafs. Continua llegint
Qui fou Bosch i Jover?
Un excel·lent i culte autodidacte.
Un erudit que ho responia tot.
D’esperit jovenívol el seu tracte,
esquivava sentir-se un cap de brot. Continua llegint
Un gran mestre
Fou Miquel Bosch un mestre actiu.
Es destacà escrivint en vers i en prosa;
el geni no reposa,
deixant per Catalunya immens arxiu
que a nostre bé s’exposa. Continua llegint